divendres, 22 de juny del 2018

Servei Comunitari 3r ESO 2017-18


El Servei Comunitari és un Servei a la Comunitat que ha realitzat l'alumnat de 3r d'ESO a Palau-solità i Plegamans.



Els alumnes de 3r d’ESO són voluntaris per col·laborar en el Gran Recapte.  Desembre 2017

Més informació, al següent enllaç:
Servei Comunitari 3r ESO




dijous, 21 de juny del 2018

El jazz i les avantguardes - 3r d'ESO






Els alumnes de 3r d'ESO hem realitzat un projecte després que una coneguda editorial especialitzada en art ens encarregués la creació d’un llibre CD on s’incloguessin temes musicals representatius de la música Jazz i les Avantguardes pictòriques així com l’evolució d’aquest estil musical des del seu naixement, a finals dels s:XIX, fins als anys 50. 

Amb aquest encàrrec vàrem haver de fer moltes tasques com per exemple el contingut i el disseny d'un llibre (des de la recerca d'informació fins la maquetació d'aquest), un CD amb els temes representatius del Jazz, una llista de reproducció d'Spotify, una producció plàstica, la traducció al català un tema clàssic del Jazz, la creació d'un tema original amb base de blues, un videoclip, un pressupost... Us deixem una petita mostra del nostre treball. Esperem que us agradi!






dijous, 19 d’abril del 2018

ENS VISITA L'ESCRIPTOR DAVID CIRICI

Zona prohibida

“La Daia i la seva germana bessona, l’Inge, estan internes en una escola isolada al mig de les muntanyes amb un centenar de noies més sense tenir contacte amb cap adult.  L’escola, totalment automatitzada i amb professors que no són reals sinó hologrames, oculta a les noies durant anys per procurar que siguin la primera generació d’humans que sobreviuen als efectes d’una gran pandèmia.

Inesperadament, una catàstrofe natural inutilitza l’escola i obliga a les noies a marxar i buscar refugi seguint un missatge d’emergència comunicat per les màquines. És el moment d’enfrontar-se al món real, al món després de la pandèmia, on la violència és una forma de vida  i res és el que sembla.”

De la Daia, de l’Inge, de les distopies, d’escoles automàtiques, de l’amor, d’escriure novel·les... i de moltes coses més vam parlar dimarts 17 d’abril amb en David Cirici, que ens va venir a veure a l’Escola. Havíem preparat dies abans algunes preguntes per fer-li, i així vam compartir una bona estona amb l’escriptor a la Sala.

Gràcies, David, i molta sort amb les teves dues noves novel·les!
Alumnes de 3r i 4t d’ESO


divendres, 9 de març del 2018

PROJECTE 50 ANYS


Aquest projecte té com a objectiu la presentació d’un documental sobre la història de la Marinada fa 50 anys, donant informació sobre com era l’escola, com s’impartien les classes, quins alumnes hi havia, qui van ser els fundadors, com era l’edifici… dades, records, objectes, tot aquell contingut que tenia a veure amb la Marinada als seus inicis.

Al principi vam fer la recerca d’informació partint des de zero, a dins dels tres grans grups vam fer comissions encarregades de cada apartat necessari per al projecte: guió literari, story board, recerca d’informació, recerca de context històric i vestuari i ambientació.

Cada grup es va organitzar segons les seves necessitats i a partir de la segona setmana ens vam començar a moure per aconseguir entrevistes amb tota la gent relacionada amb l’escola. Vam aconseguir aproximadament quatre entrevistes formals entre tots els grups. Aquestes entrevistes van ser realitzades tant per correu electrònic, com en visites, i per telèfon. Els resultats van ser satisfactoris i ja vam tenir la informació per poder començar a estructurar cronològicament el guió literari amb la pertinent informació.

Quan el primer guió literari i l’story board van estar enllestits, vam rectificar-los i ens vam posar a preparar com seria la gravació.

Vam dedicar una setmana sencera únicament a la gravació del documental, durant la setmana cada grup va ocupar un espai que es va fer una mica seu (ja que la quantitat de material que vam utilitzar era bastant significatiu) i vam muntar els espais segons l’escena que volíem gravar. Els espais que més vam usar més van ser la biblioteca, exteriors de l’escola i la sala petita.

Tots els espais es van ambientar segons l’època  de la fundació de l’escola, el 1967 i els anys previs, on es van decidir els canvis per dur a terme una escola amb idees noves, per fomentar el canvi a l’educació catalana i establir uns valors empesos pels pares que formaven la primera junta i van continuar fins avui dia.

Un cop feta la gravació, vam dedicar entre el penúltim i l’últim dia de la setmana a l’edició del treball i així encarar el projecte al nostre gust.

Cada grup va treballar des de diferents programes d’edició i van resultar continguts molt variats i la creativitat va inundar els diferents projectes.

Un cop fet el visionat dels documentals, vam haver de refer els documents respectius necessaris pels projectes, i així tenir l’avaluació final del treball. Vam fer el lliurament del guió literari i de l’story board definitiu i així editar per últim cop els respectius documents.

A l’hora d’encarregar-se del guió literari, cada grup que feia aquest apartat s’ocupava de fer un guió a partir de la informació que el grup de recerca havia proporcionat. Es començava pels personatges que apareixerien i de la funció que feia cada un, amb tot el contingut obtingut, havíem de desenvolupar i allargar tot el procés que va proposar crear l’escola Marinada.

Cadascun dels grups va haver de fer un guió il·lustrat on ensenyéssim quina era la idea visual del documental, l’objectiu era reproduir les escenes que voldríem que sortissin en el documental. Un cop fet això els grups van dur a terme el que havien dibuixat representant exactament el que havien dibuixat en el seu story board. El primer que s’havia de fer era buscar una plantilla en la qual ens poguéssim inspirar, després un subgrup pensava com es podria fer i com seria cada pla.

Un cop acabats tots els documentals, vam fer-ne el visionat  a classe amb els mestres encarregats del treball i vam comentar cada projecte.

Aquest projecte ha sigut una experiència molt enriquidora, ens ha fet més segurs a la hora de treballar en equip, ens ha fet perdre la vergonya davant dels companys de la classe i individualment  hem après els uns dels altres treballant plegats.
Hem après també com era l’escola de la qual formem part, l’Escola Marinada. Pas a pas hem sabut cada cop més sobre la seva història i hem tingut la sort de dur a terme aquest projecte i conèixer els seus orígens i aquells qui en formaven part.

Núria Corominas


SORTIDA A BARCELONA

Creixement demogràfic de Barcelona durant el s.XIX


El passat 9 de febrer, els alumnes de 4t d’ESO van anar d’excursió a Barcelona per visitar alguns dels edificis més importants de la ciutat. Aquesta sortida no només els va servir per desconnectar de l’escola, sinó que també va ser una oportunitat perquè els alumnes aprenguessin una mica més d’història sobre la ciutat.

Dies abans de l’excursió els alumes es van dividir en petits grups per preparar una breu explicació que farien el dia de la sortida, sobre els edificis i instal·lacions de l’antiga Barcelona.

La ruta va començar per les muralles del Paral·lel, i els alumes van continuar caminant per les Rambles fent dues parades: a Porta Ferrissa i al Portal de l’Angel, fins arribar a la Plaça Catalunya, on van fer una parada de 20 minuts per esmorzar. Tot seguit, van reprendre la visita passejant pel Passeig de Gràcia fins arribar a l’Illa de la Discòrdia on van veure la casa Lleó Morera, la Casa Ametller i la Casa Batlló. A prop d’aquestes es van trobar amb la Casa Milà, coneguda com la Pedrera, i des d’allà van caminar fins a la Sagrada Família, on els professions els van deixar 30 minuts per esbargir-se. Passada aquesta estona van agafar el autobús que els va portar al Park Güell on van fer una visita ràpida pels jardins. Finalment, van tornar a agafar el bus i els va portar fins al Maremàgnum on els professors els van deixar una estona lliure per anar a dinar on volguessin.
Alumenes de 4t d’ESO.

SORTIDA AL TEATRE 3r I 4t D'ESO



HISTÒRIES SENSE FRONTERES

El passat 30 de gener la classe de 4rt d’ESO, juntament amb els de 3r d’ESO, vam anar al teatre de la Vila a veure l’obra “Històries sense fronteres”. 
L’obra va començar diferent a les que estem acostumats a veure. Els actors, que es van presentar des d’un principi, no representaven cap personatge fictici de cap història irreal, sinó que es posaven a la pell d’altres persones, per explicar-nos experiències viscudes i els seus sentiments i opinions davant unes circumstancies concretes.
”Històries sense fronteres” ens explica un tema molt actual: els refugiats a conseqüència de les guerres. Quatre metges, que formen part de la ONG Metges Sense Fronteres, estan a una vall d’Àfrica, i mentre preparen el viatge de tornada a casa, comencen a explicar diferents situacions en les que es van trobar mentre estaven de voluntaris, i totes aquelles experiències viscudes. Ens expliquen que van trobar casos molt diversos, de gran preocupació i molt impactants. Des de dones embarassades que volien però no les deixaven avortar després d’haver sigut violades, fins a nadons que van sobreviure al naixement miraculosament. Totes elles difícils de creure per lo inhumà que sembla, però que a molts pobles subdesenvolupats o en guerra succeeix.
Com ja ens van explicar al teatre, aquesta obra sobre fets dramàtics, que va ser preparada per la ONG Metges Sense Fronteres, té com a finalitat sensibilitzar els espectadors. Tot i que és molt dura, també és necessària. Totes les vivències que s’expliquen són reals, viscudes pels cooperants durant les missions d’acció humanitària.
Tot i que ja érem conscients de que això passava i afectava a molta gent innocent i poc privilegiada, la forma en que se’ns ha transmès aquest missatge, ha aconseguit conscienciar-nos i arribar més endins. El fet de saber que eren experiències explicades en primera persona, et fa sentir més proper al problema i t’acosta a la realitat d’aquestes persones.
Aquesta obra ens va impactar molt  i a la vegada ens va commoure. Va ser una manera diferent d’aprendre i saber una mica més sobre la societat en la que vivim, de forma entretinguda i amena. 

Laura Costajussà
Mariona Colomer


divendres, 26 de gener del 2018

PRESENTACIÓ 4t ESO


Ja 2018, per molts és un simple any més que comença com qualsevol altre, i acaba com tots. Però per nosaltres, els alumnes de 4t d’ESO, significa l’últim any d’escola, els últims moments que, per molts, compartirem com a companys, l’últim any a aquesta escola, l’Escola Marinada.
Molts dels alumnes dels que formen part d’aquesta classe porten junts gairebé tota la vida, exactament des dels 3 anys. A partir d’aquí, la resta han anat arribant en diferents moments de la primària i la secundària fins al dia d’avui, on hem creat més que un grup de companys que venen a estudiar i aprendre, hem creat una petita família que fa que l’escola sigui un lloc al que vulguis tornar pel simple fet d’estar amb ells.
Així doncs, ens han dit que presentéssim i féssim una petita descripció de com és aquesta classe. Podríem dir totes les coses dolentes que té, que som xerraires, que anem a la nostra bola, que no fem cas, que ens va molt la festa... que sembla l’únic que veu la gent i sobretot els professors, però a nosaltres també ens agrada pensar que tenim les nostres coses positives. Tot i que ens costa molt trobar motivació i ganes per a treballar, quan un treball ens agrada, el resultat del que fem és molt positiu, ja que quan ens hi posem, ens hi posem de veritat. A vegades no és fàcil tractar amb nosaltres perquè no escoltem, o no mostrem molt interès pel que fem, però durant tots aquests anys que portem a l’escola, hem anat treballant i esforçant-nos i mica en mica s’ha anat veient la nostra evolució, sobretot en aquest últim any, ja que prestem més atenció i interès.
Però el que realment ens diferencia de les altres classes és la relació que tenim entre nosaltres, que tot i que hi hagi diferents grups, sempre actuem com una pinya. Aquest bon companyerisme i relació que tenim entre nosaltres, no s’ha format perquè sí, sinó que amb molts anys d’experiències i amb molts bons moments compartits que mai oblidarem.
Mai pensaríem que l’últim any arribaria tan de pressa, però ja ho diuen, que facis el que facis, si és amb les persones indicades, el temps passa que no t'assabentes.

Mariona Colomer i Laura Costajussà